El futur que va rebutjar el seu nomenament

El 2019, Roc va tornar amb una oferta d'adquisició i una exportació de reserves que semblava mostrar que Pau havia sobrevengut habitacions. El document va arribar als propietaris de l'hotel abans que Pau el veiés. En la primera vida, havia perdut clients per un pànic similar, i la seva memòria insistia que l'acusació arribaria més tard. El rival s'havia mogut aviat perquè l'èxit de Pau havia canviat els seus al·licients.

Pau volia trucar a tots els hotels i exigir confiança. L'Alba el va aturar. "No demaneu a la gent que estimi un full de càlcul. Esbrineu si és cert". Va comparar l'exportació amb els registres del sistema i les confirmacions directes. S'havien combinat diversos registres a partir de sol·licituds cancel·lades i provisionals. L'acusació depenia de fingir que s'havien acceptat totes les línies.

La Laia va preparar la resposta mentre la Marta va convidar els propietaris afectats a examinar els seus propis registres de manera independent. Inés va proporcionar confirmacions reals del vehicle, refusant l'intent del Roc de fer-la triar entre la por i una afirmació no verificada. Berta va mantenir els reemborsaments separats dels efectius operatius perquè un client espantat pogués rebre el que havia de pagar sense amenaçar els salaris del personal.

A la reunió de propietaris, en Roc va descriure en Pau com un empleat encantador que havia crescut més enllà de les seves capacitats. Pau va deixar que els propietaris inspeccionessin proves abans de parlar. Ona es va quedar a prop del darrere sense cap càmera aixecada, mirant si convertiria l'enfrontament en una actuació. Quan el desajust va ser evident, la Marta va preguntar al Roc per què les sol·licituds cancel·lades apareixien com a sales venudes al seu resum.

Va culpar a un assistent tècnic. Alba va oferir l'exportació original i la seva història de processament. Els propietaris independents van confirmar els canvis contra els registres que controlaven. L'oferta d'adquisició es va esfondrar en una demanda d'explicacions. Pau no va guanyar cap tron; va recuperar quelcom més útil, una base de clients que havia comprovat la seva feina i va optar per romandre.

Aquella nit, l'Alba es va quedar després de la marxa de l'equip. El seu vestit negre pertanyia a una celebració que havien cancel·lat, i l'oficina feia olor de pluja per una finestra oberta. Pau li va donar les gràcies per salvar l'empresa. "En tinc part", va dir. Aleshores, més tranquil·lament, "Aquesta no és l'única raó per la qual em vaig quedar".

Li va preguntar si volia que s'apropés. va respondre l'Alba agafant-li la mà. El seu petó va comportar mesos de discussió i atenció, i després ella va recolzar el seu front contra el seu. L'habitació es va tornar molt tranquil·la. Quan finalment es van apagar els llums, el que va passar més enllà de la porta tancada els pertanyia, no a una història que pogués utilitzar per demostrar l'èxit.

Al matí va preguntar què volia dir la nit. Pau ja no podia amagar-se darrere del fet que ningú havia demanat exclusivitat. Li va dir que estava sortint amb altres dones i que havia tingut por que l'elecció repetiria una pèrdua que recordava massa vívidament. L'Alba va resultar ferida per l'evasió, tot i que n'havia sabut prou com per sospitar-ho. Ella el volia, però es volia més intacta.

Van acordar aturar el romanç mentre consideraven si l'amistat es podria recuperar. La seva equitat i autoritat es van mantenir sense canvis. La Laia el va conèixer per separat aquella setmana i va dir que el desig no era un defecte legal que pogués eliminar. Havia gaudit de les seves cites, però no competiria contra un futur possible sense fi. Va triar una amistat professional afectuosa abans que el ressentiment pogués reclamar-la.

La Marta el va convidar al terrat acabat i li va dir que havia començat a veure algú més. Ho va dir amb calor, sense utilitzar la gelosia com a negociació. En Pau va sentir la pèrdua i l'alleujament de no ser responsable de totes les vides possibles. La Rosa, de visita per inspeccionar l'obra, li va tocar l'espatlla i va dir que semblava menys impressionant i més present.

A finals del 2019, Pau havia acumulat una reserva que els socis consideraven excessiva. Va recordar el 2020. No podia explicar tot el futur, així que va argumentar des del risc de concentració ordinari: el turisme era vulnerable, els dipòsits dels clients eren passius i una empresa sense efectiu no podia complir les promeses. Berta va donar suport a la reserva perquè els números ho justificaven fins i tot sense profecia.

Quan va arribar la interrupció pandèmica, l'empresa va congelar l'expansió, va processar reemborsaments i va oferir als hotels eines per fer un seguiment de crèdits i costos. No pretenia que el programari pogués substituir els convidats desapareguts. Cora va dirigir programes locals adequats només quan ho permetia; La Núria va ajustar el seu bistrot a les normes vigents; Eva va crear un servei d'equips en línia legal. Pau va utilitzar la memòria per evitar la insolvència, no per donar consells mèdics o afirmar que cada data espantosa pertanyia a la seva experiència.

L'Ona va trucar durant el mes més tranquil i el va trobar responent ell mateix a la pregunta de reemborsament d'un hoste. Després va preguntar si tenia espai per a una conversa sense cap resultat empresarial. En Pau va tancar el portàtil. Li va parlar de la fotografia antiga, dels anys d'arribar tard i del matí que s'havia despertat amb tot el possible encara. No li va exigir que cregués que el temps havia passat. Li va demanar que jutgi l'home que intentava deixar d'utilitzar la possibilitat com a excusa.